Pas de l’amic que sento
privat de Déu, encara:
cerques un nom inútil
per
aturar-te?
Sabràs millor quin era,
pel nom, el secret últim
de qui va precedir-te?
Tan
sols un home.
SALVADOR ESPRIU, “Cementiri
de Sinera”, Ed. 62, Barcelona, 1991.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada