Vindrà la mort i tindrà els teus ulls…

aquesta mort que ens acompanya

del matí al vespre, insomne,

sorda, com un remordiment

vell, o un vici absurd. Els teus ulls

seran una vana paraula,

un crit acallat, un silenci.

Així els veus cada matí

quan et plegues en tu mateixa

al mirall. Oh cara esperança,

llavors sabrem també nosaltres

que ets la vida i ets el no-res.

La mort per tothom té un esguard.

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.

Serà com deixar estar un vici,

serà com veure en un mirall

que torna a sorgir un rostre mort,

sentir que parla un llavi clos.

Baixarem a la gorga muts.

CESARE PAVESE, “Poesia italiana contemporània”, trad.: Xavier Riu, Edicions 62, Barcelona, 1990.