dilluns, 25 de desembre de 2017

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls…
aquesta mort que ens acompanya
del matí al vespre, insomne,
sorda, com un remordiment
vell, o un vici absurd. Els teus ulls
seran una vana paraula,
un crit acallat, un silenci.
Així els veus cada matí
quan et plegues en tu mateixa
al mirall. Oh cara esperança,
llavors sabrem també nosaltres
que ets la vida i ets el no-res.

La mort per tothom té un esguard.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.
Serà com deixar estar un vici,
serà com veure en un mirall
que torna a sorgir un rostre mort,
sentir que parla un llavi clos.
Baixarem a la gorga muts.


CESARE PAVESE, “Poesia italiana contemporània”, trad.: Xavier Riu, Edicions 62, Barcelona, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada