Desig de les teves mans clares
en la penombra de la flama:
sabien a roure i a roses;
a mort. Antic hivern.
Cercaven el mill els ocells
i eren de neu, tot d’una;
així, les paraules.
Una mica de sol, una aurèola d’àngel,
i la boira després; i els arbres,
i nosaltres fets d’aire en el matí.
SALVATORE QUASIMODO, “Cinc poetes italians”, trad.:
Tomàs Garcés, Quaderns de Poesia, Barcelona, 1961
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada