Com els
planetes al voltant del Sol,
roda la
dansa dels dervixos:
l’extenuant
recerca de l’Amat.
Són els germans de la puresa,
amb
impol·lutes faldilles blanques,
que voleien
al ritme de la música.
Sonen la
caramella i un monòton tambor:
ritual dels
sufís,
íntim delit
que es transfigura en art.
Ara es vessa
un vi fosc, emporprat com la sang,
a la copa
divina de l’Amor.
I, al
roserar dels somnis, el perfum
ens ofega, a
la vora del desmai.
Continua la
dansa, inexorable:
el ràpid vol
de les faldilles,
d’una
blancor enlluernadora,
el moviment
sincrònic dels planetes,
amb un gir
lleugeríssim, al voltant
de
l’invisible Sol.
Caramella i
tambor marquen el ritme.
JORDI
PÀMIAS, “Al cor del món”, Edicions 62, Barcelona 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada