Em sé lliure i torno: recobro els ulls
que enyorava. Sóc ara en l'immediat,
orientat amb l’alè que encara perdura
als racons on moria. I miro, sento,
els mateixos desordres -angoixes marcides-,
i la porta tancada, acotat en parets
tot el temps: el nul dia a dia. El veig,
el passat espaiós. Ara arribo amb fulls
d’allò insubstancial i jutjo la por,
i enumero els actes i el nu escepticisme.
Alexandre Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada