transcendeixo
m’encantenelsteusllavis transcendim
pugem ara
sí aniquilo l’encara no
de la mà
oh aquesta pell oh aquestes passes
sobreposades
en el llit
custodiat per dues
estufes
dos cossos abrandant-se
perfumant
la nit freda de caliu i
dolcesa
com els teus dits que llisquen
ressegueixen
tota física i tota
poesia
beguda compartida d’una
boca a l’altra
boca és foc rosat
que s’atarongeix
i s’envermella
i creix i
ens commou i ens corprèn
si encara és
possible més
ens ajuntauneix
atrapafonacobla
som un només
un que respira i viu
del mateix
aire abrasat
dins d’aquest
temps nostre etern
on hem
entrat per restar-hi fins que
els ulls
des del cor ens diguin prou.
ANNA GAS, “Crossa d’aigua”,
Editorial Fonoll, Juneda, 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada