dilluns, 4 de setembre de 2017

Tu tens la culpa, font
que t’has cruspit el riure dels amants,
tan xopa de miralls
―onades de vernís i de malson
i un vesc que enxampa els peus dels vianants.

Ets mel i urpa de corb,
crosta de cel, escata de peix,
metzina que fereix,
fera salvatge sense cor.
Retorna’m aquell cos que ara es marceix!


JOAN BARCELÓ, “Diables d’escuma”, Ed. Eliseu Climent, València, 1980.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada