Ho veig, totes les coses són
unes altres coses: l’espai,
el cos nu; la llum, tu que camines
cap a l’ombra segona; el temps és
sempre, sempre, sempre
la primera vegada.
Doncs d’acord, m’encanta morir,
ho faig cada dia
una mica més, sé que tot dolor
acaba en orgasme,
i que el dimoni és l’àngel
i un àngel, cadascú.
MÀRIUS SAMPERE, “Ningú
més i l’ombra”, Ed. Proa, Barcelona, 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada