cercle

Coneixes aquest temps. El vent esfondra

les arcades del bes i s’esllavissa,

cingles avall, el marge que ens guardava

lligats i indestriables com la terra

roja que ara ens separa i ens disgrega.

I al cap retornarem, fets llot, a aquella

vella cremor tan sabuda dels cossos,

al vincle inevitable que ens abraça.

Coneixeràs el temps refent-nos, dòcil,

i ja no et farà res veure com cau

a trossos, foscament, l’alta marjada

dels dies i els amors que ens concilien.

MARGALIDA PONS, “Sis bronzes grisos d’alba”, Edicions 62, Barcelona, 1986