No miris el rellotge
si t’ha de treure de mirar l’ocell,
la mar, la neu, un llamp, un breu infant
que surt d’algun no-res, o qualsevol
violació de l’equilibri. Escolta,
mai no és massa d’hora
per sentir-te viu, ni massa tard
per repetir en la carn la sensació
de vida. Net de temps,
no demanis permís, no demanis perdó,
no justifiquis cap amor, no t’acomiadis.
Perquè si tot se’n va,
o no hi havia res, o res no ens deixa.
MÀRIUS SAMPERE, “Oniris
i el tret del caçador”, Edicions Columna, Barcelona, 1987
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada