dijous, 5 de novembre de 2015

Irremissiblement. Agonitzaves.
I et donàvem la mà
per ajudar-te a morir, perquè el tacte
―ja l’últim dels sentits―
et fes sentir una mica menys sola
en la soledat de la mort,
però a mi em semblava notar
―potser, desemparats, tots ho notàvem―
que eres tu la que ens agafaves
amb les teves benignes mans
―com de petits― per ajudar-nos
a viure.

CARLES CAMPS MUNDÓ, “Llibre de les al·lusions”, Cafè Central i Eumo Editorial, Vic, 2004.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada