dimarts, 24 de novembre de 2015

no deixis pansir

No deixis pansir
les sines d’aquesta hora, no permetis
que declini insultant la corba
d’aquesta espinada feta de segons:
vull beure l’aigua dibuixada
dels teus malsons, escoltar sempre
aquest silenci que vessa com cabells,
palpar ―com qui pren un bany
de pols i llum entre els vels de l’aire―
aquest racó de mai amb mans de porpra.

ANDREU VIDAL, “Necròpsia”, dins “Obra poètica i altres escrits”, Edicions del Salobre, Port de Pollença, 2008.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada