No deixis pansir
les sines d’aquesta hora, no permetis
que declini insultant la corba
d’aquesta espinada feta de segons:
vull beure l’aigua dibuixada
dels teus malsons, escoltar sempre
aquest silenci que vessa com cabells,
palpar ―com qui pren un bany
de pols i llum entre els vels de l’aire―
aquest racó de mai amb mans de porpra.
ANDREU VIDAL, “Necròpsia”,
dins “Obra poètica i altres escrits”, Edicions
del Salobre, Port de Pollença, 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada