dimarts, 22 de desembre de 2015

mot rere mot

Quan feia, ric d’infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.

Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rere mot, i miro la tenebra.

JOAN VINYOLI, “A hores petites” Editorial Crítica, Barcelona, 1981

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada