El vent udola baixant dels cims. Duc al pit frescor de
tenebres.
No sé quina amenaça o perill em sotja i em fa bategar el cor
i posa ales al meu cos fatigat.
Córrer! Cap a on? No hi ha Nord, ni Sud, ni Est, ni Oest!
Només córrer! Córrer, sense sentir-me ja córrer, entre una
follia d’arbres i estrelles.
Podria aturar-me el record d’un bes o el d’una mà que un dia
va acariciar-me els cabells.
Una veu amiga podria embridar la meva cursa nocturna.
I, tot d’una, la joia!
Esquinçant vels de mort, una alegria vital esbatega dins
meu,
com un ocell colpit de llum
nova.
Brolladors de música s’aixequen de totes les meves passes,
tot el que ara toqués s’estremiria amb una por esclava,
i ja veig, enllà de l’últim arbre, la Rosa on dormen el
Nord, el Sud, l’Est i l’Oest.
AGUSTÍ BARTRA
Poema cantat per Biel Majoral a l'àlbum "Cançons republicanes"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada