Camines per l’ombra de la teva memòria de profeta,
mut com el verí de mort que sagnes en silenci.
Mots que no et deixen acabar de caure,
tempesta d’idees abstractes que t’escupen.
Busques les molles de l’esperança,
guia comestible amb tres estrelles de propina,
però el fullam no et deixa evitar la palla,
el gra a l’ull, la nit tan plàstica
i totes les formes arrodonides i inimaginables
dansant al so de la metralla,
que són imatges borroses i digitalitzades
del que un dia et van fer creure
que mai
no
havia
passat.
DAVID CAÑO, “Barcelona”, Galerada, Barcelona, 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada