Plores llot

pels replecs de l’ànima,

per l’arrel dels cabells

pareixes desesperança

i cada volta que fas sobre el teu propi eix

es tenyeix d’aquest aiguabarreig

d’autocompassió i silenci.

Immòbil,

calentet,

arreceradet

en aquest terç de món inhòspit,

assumeixes el teu destí.

La canya es balanceja

moguda per un fil de vent…

no hi ha res més.

MARIA CABRERA CALLÍS, “Jonàs”, Editorial Galerada, Cabrera de Mar, 2004.