dissabte, 29 de juny de 2019


Plores llot
pels replecs de l’ànima,

per l’arrel dels cabells
pareixes desesperança

i cada volta que fas sobre el teu propi eix
es tenyeix d’aquest aiguabarreig
d’autocompassió i silenci.

Immòbil,

calentet,
arreceradet

en aquest terç de món inhòspit,

assumeixes el teu destí.

La canya es balanceja
moguda per un fil de vent…

no hi ha res més.

MARIA CABRERA CALLÍS, “Jonàs”, Editorial Galerada, Cabrera de Mar, 2004.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada