Sempre sense traspassar-les la poesia es pot atrevir a acostar-se a tocar de les fronteres del que és carrincló, del que és banal i del que és pamflet, això d’una banda —vorejar el perill de saltar-se-les totes tres alhora amb banalitats pamfletàries carrinclones—, i per l’altre cantó passa el mateix amb lo incomprensible, lo pretensiós i lo buit, i si els festeges tots tres alhora t’arrisques a l’envitricollada bombolla pretensiosa, que és de lo pitjor que hi ha.

ENRIC CASSASSES