marina

Quines mars, quines ribes, quines roques grises, quines illes,

quines aigües llepant la proa,

quina flaire de pi, quins cants de tord entre la boira,

quines imatges retornen,

oh filla meva.

Aquelles que afilen l’ullal  del gos, i volen dir

Mort,

aquelles que fulguren amb la glòria del picaflor, i volen dir

Mort,

aquelles que es repapen el soll de la satisfacció, i volen dir

Mort,

aquelles que sofreixen l’èxtasi dels animals, i volen dir

Mort,

han esdevingut insubstancials, reduïdes pel vent,

una brisa de pi, i la boira amb cants silvestres

que aquesta gràcia ha dissolt aquí.

Quin rostre és aquest, menys clar i més clar,

aquest pols del braç, menys fort i més fort…

Donats o manllevats? Més llunyans que les estrelles i més a prop que els ulls,

murmuris i rialletes entre les fulles i passos ràpids

sota el son, on totes les aigües conflueixen.

El bauprès esquerdat pel glaç i la pintura clivellada per la calor.

Ho vaig fer jo, me n’he oblidat

i ho recordo.

L’arboradura feble i les veles malmeses

entre un juny i un setembre.

Ho vaig fer sense adonar-me’n, mig inconscient, inconegut, obra meva.

La taula pelaia fa aigües, cal calafatejar les juntes.

Aquesta forma, aquest rostre, aquesta vida

viuen per viure en un món de temps més enllà de mi mateix; deixeu-me

renunciar a la meva vida per aquesta altra, al meu discurs pel que no ha estat pronunciat,

el desvetllat, llavis oberts, l’esperança, les noves naus.

Quines mars, quines ribes, quines illes de granit prop de les meves quadernes

i el cant del tord que em crida a través de la boira,

filla meva.

T.S.ELLIOT, “Poemes d’Ariel”, trad.: Alfred Sargatal, Editorial Adeisara, Barcelona, 2014.

soll 
f. [LC] [AGR] Cort de porcs.

bauprès 
m. [LC] [TRA] Arbre molt inclinat que surt de proa.

quaderna 
f. [LC] [TRA] Conjunt del medís i l’estamenera del buc d’una nau.