Tots sabem la paraula
d’ona entre esculls
que esbandeix la vergonya
dels nostres ulls.
Tots sabem la paraula
que ens treu el llot,
abaixa les estrelles
i alça el sanglot.
Tots sabem la paraula
que no té por:
flama dins la gorja
de la cançó.
Tots sabem la paraula,
la clau del sol,
rialla de la terra,
secret del vol.
Tots sabem la paraula
que no té panys,
jove de sang antiga,
jonc roig dels anys.
Tots sabem la paraula
de futurs rams,
la paraula feixuga
de nous eixams.
Tots sabem la paraula
blanca d’esbarts,
raïm dels vins d’incendi,
núvia d’estendards.
Tots sabem la paraula
que escriu el dit
de la solar ginesta
al nostre pit.
No fas sola la vetlla,
prop de la Falç:
ens armen les tenebres
tos pits mairals…
AGUSTÍ BARTRA, “Poemes
del retorn”, Editorial San Juan, San Juan de Puerto Rico, 1972.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada