A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
―i ningú no ho sabria―
amb els llavis oscats
de molta vida,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
A la fira dels Folls
jo hi aniria,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
MARIA MERCÈ MARÇAL, “Bruixa
de dol”, Edicions del Mall, Barcelona, 1979.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada