Donaria una dent per mossegar més vida,

donaria una mà per ser molt més aquí.

Donaria mig cos per un pam d’existència,

donaria el que fos per no saber que visc.

Donaria la pau per ser com una pedra

adormida al llindar d’un instant infinit.

La vida a l’altre món també la donaria

per augmentar el cabal de la que tenc aquí.

Donaria la sang per trobar una paraula

davant la qual ningú pogués passar de llis.

Per sobreviure-ho tot, ara oferesc la vida

per un vers esclarit que em sobrevisqui a mi.

 

MIQUEL ÀNGEL RIERA, “El pis de la badia”, Editorial Columna, Barcelona, 1992.