―Una vall de delit he deixat endarrere,

tota cases lluint i camins d’ufanor

on l’amor assolit tendrament persevera

del fullam i del riu escoltant la cançó.

 

Vaig gaudir per un temps de l’indret temptador

sense dols al davant, sense angoixes darrera,

i em semblà que atenyia o l’oblit o el perdó

sota un porxo ignorat on la parra prospera.

 

Ja un benésser feixuc el meu cor oprimia

i un llunyà flabiol cap amunt em volia,

congriant un deler més vivent que el costum.

 

I altre cop vaig seguint un camí solitari;

com que mena tan alt ¿podré mai reposar-hi;

oh cimal sense gent i amb corona de llum?

 

JOSEP CARNER, “El tomb de l’any”, Edicions Proa, Barcelona, 1984

Benestar. Trist del benésser on reposes, sospira tremolant, Carner Ofrena DCVB