viatges

 Amb foc humit consolida el seu èxit

de xafogor l’estiu, als arbres concentrats,

immòbils en la tarda que es deixata:

callen les pedres des de molt endins

d’elles mateixes i la font s’estronca;

bevent ginebra amb gel tallant, s’ajaça,

pastós, el vespre, els ulls enterbolits.

 

Res de viatges, no distreure mai

la solitud.

M’ho sé: quan l’avió

pren terra a l’aeròdrom i s’aturen,

després de la frenada, els grans motors,

alguna cosa tensa minva. Jo,

què fer, però, perdut sempre a la sala

de trànsit, bevent copes, consumint

quincalla de records? On aniria?

Tant se me’n dona: totes les ciutats

són en mi ja reduïdes a una:

necessitat de viure més dins meu

per arribar tal volta a l’únic altre.

 

JOAN VINYOLI, “Domini màgic”, Empúries, Barcelona, 1985