Corren els núvols pel cel. Tot
s’encalça corrent:
el bell renou del desglaç, i
la roba tan blanca
que pensareu que es desglaci
dellà de la tanca,
i, per l’herbatge, les taques
d’argent.
En
l’aventura del començament
cosa feixuga no hi ha, ni
revessa:
l’aigua del riu par que digui:
¡De pressa!,
en cada fil resplendent.
Corre; no pensis si fores
poruc o planyent;
tem que tot d’una aquest aire
no es faci més lent;
perquè demà no hi seran
aquests flocs i miralls
tan esparsos,
ni la rialla de noies al sol
on blanquegen els arços,
ni el raig de sol que l’encén.
JOSEP CARNER, “La
primavera al poblet”,
Edicions 62, Barcelona, 1978
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada