L’espai, la ideació, el pensament sense imatges, tot suposa una base fisiològica. L’expressió més acabada, més completa de la vida psíquica és el que nosaltres anomenem consciència; però la consciència no és pas autòctona; no és pas una veu que ens parla d’ella mateixa; és una veu que respon a processos neurofisiològics.

RAMON TURRÓ