Ple de fruits i abundor retorna el fosc autumne,
esgrogueït reflex de bells dies d’estiu.
Un blau pur emergeix de desfetes despulles;
Hi ha en el vol dels ocells ressò d’antigues faules.
Trepitjat ja el raïm, el dolç silenci és ple
d’apagades respostes a preguntes obscures.
I aquí i allí una creu sobre un pujol desert;
al bosc envermellit s’esgarria el ramat.
Passa el núvol damunt el mirall de l’estany;
del camperol reposa el gest assossegat.
Molt lleugerament toca l’ala blava del vespre
algun sostre de palla seca, la terra negra.
Aviat nien astres a les cansades celles;
entra en estances fredes un tranquil resignar-se
i llavors suaument surten àngels dels blaus
ulls dels enamorats que amb més dolçor sofreixen.
Remoreja la canya; un horror ossi ataca
quan negre el rou goteja dels salzes despullats.
GEORG TRAKL, “Obra poètica”, trad.: Feliu
Formosa, Adesiara Editorial, Barcelona, 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada