Com onejant alosa
en l’oratjol feliç damunt les prades
tendres,
lleugera et saben els meus braços.
Vine.
Oblidarem la terra,
i el mar i el cel,
i la meva sang ràpida en la guerra,
recordant passos d’ombres
entre rojors de noves matinades.
On ja no mogui la claror la fulla,
somnis i afanys portats a l’altra riba,
on s’ha posat el vespre,
vine, que et portaré
a les muntanyes d’or.
L’hora constant, de l’edat lliures,
en son esvaït nimbe
serà el nostre llençol.
GIUSSEPPE UNGARETTI, “Cinc poetes italians”, trad.:
Tomàs Garcés, Quaderns de Poesia, Barcelona, 1961
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada