dimarts, 9 de maig del 2017

el congost de Loushan

Al cel immens claquen els ànecs,
a la claror de la lluna gelada de l’alba.
Claror de la lluna gelada de l’alba
amb el copejar dels cascs dels cavalls,
i amb les trompetes sanglotant dèbilment.

Que no diguin que el congost és inexpugnable,
perquè avui el travessarem, pas a pas.
Pas a pas,
els turons verds són com el mar,
i el sol ponent és com la sang.


MAO TSE-TUNG, “Poesia completa”, Edicions Proa, Barcelona, 1976

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada