el congost de Loushan

Al cel immens claquen els ànecs,

a la claror de la lluna gelada de l’alba.

Claror de la lluna gelada de l’alba

amb el copejar dels cascs dels cavalls,

i amb les trompetes sanglotant dèbilment.

Que no diguin que el congost és inexpugnable,

perquè avui el travessarem, pas a pas.

Pas a pas,

els turons verds són com el mar,

i el sol ponent és com la sang.

MAO TSE-TUNG, “Poesia completa”, Edicions Proa, Barcelona, 1976