cavalcada

Si fos per una llàgrima vessada,

si només fos per dir la llàgrima vessada,

si fos per dir l’hivern,

si fos per dir l’hivern de les llàgrimes negres,

si fos per dir l’hivern de la làmina negra,

si fos per dir l’aiguat de la flama negra,

si, amb els ulls arrencats, les llàgrimes no hi fossin,

si la mirada fos com un foc de quitrà als ulls,

si fos per dir la rialla dels cròtals,

si fos per dir nit,

si fos per dir el rompent de la nit estimbada,

si fos per dir l’apostolat del vespre,

si fos per dir aquests ulls de tafetà,

si fos per dir la cràpula de l’oli,

si fos per dir la guerra del marxant,

si només fos per morir a les palpentes,

si fos només pe veure la negror de la llum,

si només fos per saber que morim,

si fos sols per morir,

si fos per dir la llum tempestejada,

si fos per dir el cadàver dissecat de la nit,

si fos per ser l’hivern,

si aquests ulls arrencats no sabessin tancar-se,

si l’òrbita buidada tota fos un esguard,

si tots nosaltres som els sargassos carnívors,

si tots nosaltres som la mirada i el vent,

el mestral, el gregal, la tramuntana negra,

si tots nosaltres som el litoral vençut,

la costa de la nit emmascarada,

si tots nosaltres som una mascara,

no sabrem viure mai sense mascara,

no sabrem morir mai sense mascara,

no ens la llevarem mai!

PERE GIMFERRER, “El castell de la puresa”, Edicions Proa, Barcelona, 2014.