¿Que quina herència
us llegaré? Doncs pètals
per primavera,
cucuts per la canícula
i erables per l’octubre…
*
Mentre collia
violetes pels marges
de la sendera,
m’he deixat la bacina
en algun lloc, perduda.
*
Tot m’ho robaven,
els lladres, menys la lluna
a la finestra.
*
Finestra oberta.
Tot el passat em torna
millor que un somni.
*
Oh, dolça calma,
per tot coixí les herbes,
tan lluny de casa!
MONJO RYŌKAN, YAMAMOTO EIZŌ, “Per tot coixí les herbes”, trad.: Miquel Desclot, Edicions Proa,
Barcelona, 1995.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada