Ja he plorat i ara
vull cantar
el temps desfet que he
ben perdut xisclant.
Tot m’apareix com si
al cant distant
hi hagués deixat la
sal que fa bo el pa.
Si algú em pregunta
quan, diré: enlloc;
si algú em demana on,
diré que mai…
Em faré el foll, car
no vull l’esplai
de la tristor que em
glaça perquè és foc.
Tan sols jo sé que
algú em feia plorar
i jo ho volia fer.
Quin dolç engany!
─pensar que és falsa
l’excusa d’amar!
Sento la música: neix
d’un cel clar,
d’una nit màgica que
em vol el plany
i ara ja sé la clau:
plorar és cantar.
JOAN BARCELÓ, “Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa”, Pagès
editors, Lleida, 1998
Miguel Poveda canta en l'àlbum "Desglaç" (Discmedi, 2005) aquest poema de Joan Barceló.
Miguel Poveda canta en l'àlbum "Desglaç" (Discmedi, 2005) aquest poema de Joan Barceló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada