octubre

Els vidres, nets del baf de llum calenta.

S’obre l’ull clar de la tardor, i ens mira

cansat d’ésser indulgent, d’haver de dir-nos

amb molta paciència, com sempre,

que trepitgem aquests castells de sorra

d’oblit, i ens afanyem. Tampoc enguany

no ens salvarà cap malentès: a l’hora

serem al lloc on ens hem convocat.

                I acudim a la cita, resignats,

mentre les fondes llanes femenines,

amb una dúctil passió d’orquídia,

s’arrissen lentes i persuasives,

es retallen i es cusen, s’insinuen

fins que han empresonat els cossos rossos,

els companys que han begut sol amb nosaltres

i encara els eixams d’ànimes abelles

se’ls dispersen i brunzen flama, llengües

de l’esperit del foc: però des d’ara

recollits, més i més cauts i lunars,

més i més blancs al fons de galeries

de mines tortes. Meditem enginys―

GABRIEL FERRATER, “Les dones i els dies”, Edició crítica de Jordi Cornudella, Edicions 62, Barcelona, 2018