dissabte, 27 d’octubre de 2018

fantasia vespral


Davant del seu casull a l’ombra seu
el llaurador, a qui fuma una llar frugal.
                Hospitalària en el pacífic
vilatge sona al romeu l’esquella.

Els barquerols ja tornen també al port;
en viles, lluny, s’apaga l’actiu brogit
                del mercadal; en la quieta
                               parra lluu l’àpat companyonívol.

I jo on em giro? Viuen els moridors
de son i feina; tots són contents mudant
                brega en repòs; ¿per què només a
                               mi dins el pit no em dorm mai la pua?

Al cel de cap-al-tard un abril floreix;
sens nombre es baden roses, i brilla en pau
                el món daurat; oh, arrabasseu-m’hi,
                               núvols purpuris!, i en llum i aire

allí amunt se’m fonguin amor i doll―
Però com esverat del prec boig, ja fuig
                l’encís; fosqueja, i solitari
                               sota del cel, com sempre, em retrobo.

Acut, son dolç!, ah, massa deleja el cor;
però ja et desroentes, tu, joventut,
                tu, inquieta, somniosa!
                               Tranquil·la i clara és llavors la vellesa.

HÖLDERLIN, “Versions de Hölderlin”, trad.: Carles  Riba, pròleg de Gabriel Ferrater, Edicions 62, Barcelona, 1971

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada