Davant del seu casull a l’ombra seu
el llaurador, a qui fuma una llar frugal.
Hospitalària
en el pacífic
vilatge sona al
romeu l’esquella.
Els barquerols ja tornen també al port;
en viles, lluny, s’apaga l’actiu brogit
del
mercadal; en la quieta
parra
lluu l’àpat companyonívol.
I jo on em giro? Viuen els moridors
de son i feina; tots són contents mudant
brega
en repòs; ¿per què només a
mi
dins el pit no em dorm mai la pua?
Al cel de cap-al-tard un abril floreix;
sens nombre es baden roses, i brilla en pau
el món
daurat; oh, arrabasseu-m’hi,
núvols
purpuris!, i en llum i aire
allí amunt se’m fonguin amor i doll―
Però com esverat del prec boig, ja fuig
l’encís;
fosqueja, i solitari
sota
del cel, com sempre, em retrobo.
Acut, son dolç!, ah, massa deleja el cor;
però ja et desroentes, tu, joventut,
tu,
inquieta, somniosa!
Tranquil·la
i clara és llavors la vellesa.
HÖLDERLIN, “Versions de Hölderlin”, trad.: Carles Riba, pròleg de Gabriel Ferrater, Edicions
62, Barcelona, 1971
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada