Si volgués acabar-se
la tardor! Si la dolça
estació, la llum tardana en els grans arbres
s’acabés! Si l’aroma, l’olor
de les pomes caigudes, de la pols del camí,
d’aigua propera, la sentor de l’aigua
arribant fins a mi; si s’acabés,
podria suportar, de nit, aquella absència,
les mans que no abasten les seves mans, el nom
que dic alt, i no em ve el meu nom en resposta.
La imatge que veig prou, però no amb la mirada.
Tot això bé ho podria suportar
si, fosa la tardor, vingués la llum glaçada.
ARCHIBALD MACLEISH, “Poemes d’Archibald MacLeish”,
trad.: Marià Manent, Edicions 62,
Barcelona, 1981
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada