divendres, 21 de febrer del 2020

Ja no em vull dir més. Dir ser jo
cansa molt, m’ho deixo. Però no
puc deixar-me enlloc, quedar-m’hi
quiet de mort, no puc. Em porto avall
en mi, en tots els líquids, els corrents
sanguinis, la saliva, la llàgrima,
l’orina, vagi on vagi
l’home moll, jo també.

Sóc el qui hi va. Només per anunciar-me
entro i surto
i m’hi quedo, aquí. M’ho exigeixen
els assistents a l’Acte.

MARIUS SAMPERE, “Altres presències”, Editorial Meteora, Barcelona, 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada