dissabte, 8 de febrer de 2020

sonets d'agulla i fil


Sura el cos en l’arcbotant nocturn de l’ona,
i et despullo a poc a poc. I la geografia es fa sentit.
Ocell de pas, lliuro l’infern on la paraula em dona
retrobaments incerts, esclats, silenci per vestit.

Agulla hi poso, nus i didal: esmola’m la sageta!
Salvat tot l’univers en tu soc crucificat.
Per la nit de la tempesta cavalca la geneta,
tisores a les mans i el cabdell esbatanat.

Cuso el trau de molsa pura. Codicil·la
el cap la cova, olor de pins, secreta duna
que moguda per l’alè sembla una anguila

buscant l’esguard humit, les pedres una
a una, on transformar el cos que el temps li fila.
Tasto l’espai, el buit. Dins la llum, la lluna.

JAUME PONT, “Els vels de l’eclipsi”, Edicions 62, Barcelona, 1980

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada