He vist, del far estant, les grans tempestes,

quan els cels, de nit,

envegen els inferns

i obscens cadàvers somnien cuixes d’àngels.

He vist la carn

mossegada dels peixos

del naufragi

mentre les dones, lluny, sota els vells ciris,

resaven amb inútil pressa.

I he obert la fosca

espessa del teu cos

i a la casa de l’Amo he trobat redòs

i companys; però a les nits malsomniï

un lent cruixir de vaixells morts

dins la fondària

i veig arcàngels, amb cap de serp,

que estufen llurs plomatges

impúdicament

i em despert sovint, amb gran espant,

sota l’esguard irat

                                               de la bèstia en discòrdia.

 

ANDREU VIDAL, “Necròpsia”, dins “Obra poètica i altres escrits”, Edicions del Salobre, Port de Pollença, 2008.