Trobant-me davant d’un jo a recules,

malmirant vulgars víctimes d’amor

i a l’extrem de falsa comunió,

tinc antídot per a passions fules,

i si m’he trobat tossut com les mules

o a falsos posats obro morrió

n’és la culpa hipòcrita candor

que temps era temps raïa a les dules.

I ara quan me venen, jo vaig de cara,

i, quan se’n tornen, no giro l’esquena,

falsa abraçada ja no em dona la pena,

no m’empasso l’embalum amb la tara

ni l’afònic cantar de la sirena,

i quan vull truc miro la lluna plena.

 

ANDREU SUBIRATS, “Les galtes de perdiu”, LaBreu Edicions, Barcelona, 2012

 

ful -a 
adj. [LC] Fals, no autèntic..

raure [quant a la flexió, com plaure]
1 1 v. tr. [LC] Passar un instrument tallant, un raspador, etc., per la superfície (d’una cosa) per llevar-li el pèl, el borrissol, l’herba que s’hi ha fet, les desigualtats. Raure l’era, un camp. 
1 2 v. tr. [LC] Llevar (el pèl, el borrissol, etc.), amb un raor. 

dula 
1 f. [LC] [AGR] Ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferents cases i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar.