dissabte, 19 de juny de 2021

com ella

Bruixa posseïda, a rondar he sortit

per l’aire negre, més valenta de nit;

somiant malvestats, he passat

per damunt de les cases, d’un llum a l’altre:

solitària, amb dotze dits, fora de mi.

Una dona així no és ben bé una dona.

Jo he estat amb ella.

 

He trobat les coves ardents al bosc,

les he omplert d’olles, gravats, prestatges,

armaris, sedes i molts béns;

he fet el sopar per als cucs i els follets:

queixant-me, posava ordre en el desordre.

Una dona així no pot ser ben entesa.

Jo he estat amb ella.

 

En el teu carro he pujat, conductor,

he dit adéu als pobles amb el braç nu,

he après les darreres rutes enceses i sobrevisc

on les flames encara em mosseguen la cuixa

i les costelles em cruixen on et giren les rodes.

A una dona així no li fa vergonya morir.

Jo he estat com ella.

 

ANNE SEXTON, “Com ella”, Trad.: Montserrat Abelló, Edicions Proa, Barcelona, 2011 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada