Bruixa posseïda, a rondar he
sortit
per l’aire negre, més valenta de
nit;
somiant malvestats, he passat
per damunt de les cases, d’un
llum a l’altre:
solitària, amb dotze dits, fora
de mi.
Una dona així no és ben bé una
dona.
Jo he estat amb ella.
He trobat les coves ardents al
bosc,
les he omplert d’olles, gravats,
prestatges,
armaris, sedes i molts béns;
he fet el sopar per als cucs i
els follets:
queixant-me, posava ordre en el
desordre.
Una dona així no pot ser ben
entesa.
Jo he estat amb ella.
En el teu carro he pujat,
conductor,
he dit adéu als pobles amb el
braç nu,
he après les darreres rutes
enceses i sobrevisc
on les flames encara em mosseguen
la cuixa
i les costelles em cruixen on et
giren les rodes.
A una dona així no li fa vergonya
morir.
Jo he estat com ella.
ANNE SEXTON, “Com ella”, Trad.: Montserrat Abelló, Edicions Proa, Barcelona, 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada