Amb els ulls

lliurats al món

sense cap altra pretensió,

amb els ulls

cap a la llum

que tota sola

ella sola

ve de dalt

menysprea la terra.

Amb la mirada

que verema temps,

fent ànima de l’iris

i dins la retina

espantant el mot.

Quan és neu

pastada amb llum

que ve de dalt

i reclama pou,

quan és fred

i pell nua,

sense curtir,

sense remor.

 

Tan sols eixir-ne nina,

com si un cim blanc

fos tota una muntanya.

 

Per un raig

el cos s’espolsa

del silenci sord

de ser pedra

que davalla.

 

LUCIA PIETRELLI, “Ortigues”, AdiA Edicions, Calonge (Mallorca), 2015

Els poetes són el mirall de les ombres gegants que el futur projecta sobre el present… els poetes són els legisladors no reconeguts del món. 

PERCY BYSSHE SHELLEY 

teoria amb els daus

 No hi ha atzar en el llibre, sí en la vida.

Potser has triat la forma del bressol?

Has escollit la llengua dels teus pares

o els ulls que t’han ferrat mentre envellies?

L’atzar no té raons. És un il·lús

qui creu que entén les coses

perquè sap explicar-les.

Pots descriure els pigments de les magnòlies,

però mai no els entendràs;

pots capbussar-te en les biografies,

inútilment:

els fets mai no revelen

el misteri pregon de cada vida.

En canvi, en l’escriptura tot ocupa el seu lloc

amb lògica implacable,

les grafies, les síl·labes, les frases,

els èlitres brillants de les sextines.

Escriure és més segur que travessar un pas zebra.

L’important no s’escriu. L’important és atzar,

la causa de la causa impenetrable,

el lloc on la raó perd l’espinada,

allí on els daus es juguen

el nom del teu botxí.

Poc et resta per fer. Potser escollir

amb la màxima cura

l’arbre on t’han de penjar,

el teu volgut paisatge, una mena de rúbrica.

No ho faràs endebades:

qui tria la bellesa

desafia l’atzar i es fa més lliure.

 

EDUARD SANAHUJA, “Sang barata”, AdiA Edicions, Calonge (Mallorca), 2015