No hi ha atzar en el llibre, sí en la vida.
Potser has triat la forma del
bressol?
Has escollit la llengua dels teus
pares
o els ulls que t’han ferrat
mentre envellies?
L’atzar no té raons. És un il·lús
qui creu que entén les coses
perquè sap explicar-les.
Pots descriure els pigments de
les magnòlies,
però mai no els entendràs;
pots capbussar-te en les
biografies,
inútilment:
els fets mai no revelen
el misteri pregon de cada vida.
En canvi, en l’escriptura tot
ocupa el seu lloc
amb lògica implacable,
les grafies, les síl·labes, les
frases,
els èlitres brillants de les
sextines.
Escriure és més segur que
travessar un pas zebra.
L’important no s’escriu.
L’important és atzar,
la causa de la causa
impenetrable,
el lloc on la raó perd
l’espinada,
allí on els daus es juguen
el nom del teu botxí.
Poc et resta per fer. Potser
escollir
amb la màxima cura
l’arbre on t’han de penjar,
el teu volgut paisatge, una mena
de rúbrica.
No ho faràs endebades:
qui tria la bellesa
desafia l’atzar i es fa més
lliure.
EDUARD SANAHUJA, “Sang barata”, AdiA Edicions,
Calonge (Mallorca), 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada