dimarts, 14 de setembre del 2021

oboè submergit

 Avara pena, tard ve el teu do

en aquesta hora meva

de renúncies deleroses.

 

Un oboè gèlid refraseja

joia de fulles perennes,

no pas meves, i s’esvaneix;

 

en mi tot vespreja:

l’aigua s’escola

a les meves mans herboses.

 

Oscil·len ales en un cel incert,

làbils: el cor transmigra

i jo sóc un erm,

 

i els dies una ruïna.

 

SALVATORE QUASIMODO, “Obra poètica”, trad.: Susanna Rafart i Eduard Escofet, Edicions del Salobre, Port de Pollença, 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada