diumenge, 16 de gener de 2022

el viatge

 Un brunzeig fosc com el motor sord

d’un poderós transatlàntic

 

(que sentim estirats al llit, desperts,

en un camarot amb un ull de bou)

 

és la vida! amb els seus capil·lars palpitants,

les vàlvules que aletegen i el fetge congestionat de sang.

 

Amb curiositat morbosa

els morts i els no-nats s’hi apinyen.

 

Estri meravellós,

delícia de rellotger suís.

 

I si un càncer la rosega i estrangula,

l’esgarrapa i obtura, l’esquinça…

 

llavors altres vides la substituiran

amb menuts gemecs de goig a la primavera!

 

Un petit cercle de llum:

una sola bombeta que fa pampallugues.

 

Foscor que s’encén sempre cap enfora:

un oreig lleuger que agita la quietud.

 

DAVID H. ROSENTHAL, “El viatge”, trad.: de l’autor i Francesc Parcerisas, Editorial Columna,  Barcelona, 1992

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada