L’expansió retrocedeix al batec.
El dispar es menja la distància
contrària.
El blanc tremola en solitari.
Quan torna enrere, la bala no gosa,
automutila.
La supervivència de les venes resta
temps
a la crema de la mirada.
Lent reviu l’instant malalt:
segon dispar.
Espurnes amb aigua de covardia.
La pistola no centra el rot de fam
saciada.
L’ull s’equivoca de font.
El bassiot s’alimenta del reflex.
Aire compartit:
humilitat el pulmó canvia de lloc,
i es fa cor.
LUCIA PIETRELLI, “Mort d’un aviador tartamut”, AdiA
Edicions, Calonge (Mallorca), 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada