Arribàrem a l'estació

Arribàrem a l’estació a les 4.15.

La campana del moll no tenia batall,

i les mans no servaven mocadors

que perllonguessin el cor

i ajudessin a emprendre l’itinerari.

Érem nosaltres sols,

sense veu de comiat,

sense rails per on eixir

o a on romandre humilment en espera de les hores.

Nosaltres sols.

I ens pesava el silenci.

Els mots eixiren de la nostra parla,

i la llengua, a cada cop d’alè,

era una petjada de núvol

car les oïdes estaven plenes

de blanques distàncies.

I ens pesava el silenci

que ens tapava la boca

amb un rebost de tenebres

o fums derrotats.

GUILLEM VILADOT,  “Urim tummim”, dins “Obra poètica II” Edicions del Mall, Barcelona, 1986.