Només un frec

Només un frec

de vent a les ales,

vol sense motor.

De pista d'aterratge:

com fulla oscil·lant

damunt coixí

(no temis).

ARCADI CANYELLES

Comentari:

Només un frec/ de vent a les ales, sembla que hagi de ser el nus del missatge, com si aquest flotar, sentint, deixant-se, potser contemplant, en la seva desinhibició, en el seu deslliurament (del motor), fos l’objectiu primordial, fos l’essència. Però no, tot i aquest començament fulgurant, d’haiku que ja no caldria matisar, passem a la volta de la següent estrofa: és l’aterratge el que importa, el que preocupa, el que es prepara des del començament en tot vol. Sí: és el preludi: no pot ser d’una altra manera: tot és el temor: això havia de cloure el poema. I és que el vol conté el risc i conté el final (en aterratge). I aquest final marca el sentit del vol per molt que se’n visqui l’experiència. No em sembla un exercici de consolació, però, ni de resignació determinista, em sembla una orientació, una tendència a témer, una esperança que els aterratges no facin mal. 

El De del quart vers feria necessari un substantiu determinat (el coixí), partícules que no queden lligades. A la inversa, el com del cinquè vers implicaria un antecedent actiu (aterres). Tot això, gramaticalment parlant. En la forma agramatical que presenta el poema, però, s’intueix perfectament el sentit. De fet, és com parlem molts cops que volem elidir o que anem de pressa. L’efecte d’oscil·lació, de fragilitat, de moviment en el buit, hi queden més reflectits, així. El parèntesi del darrer vers, que vol suggerir silenci i quietud final, deixa la impressió, de manera magistral, que amb l’aturada no ha finalitzat res.

Alexandre Planas