El model atòmic actual és un entremig
entre la supersimetria
i el multivers:
la partícula de Higgs
és un déu molt petit,
inefable com el neutrí:
cimenta i fa de pont, tant és divers
com u, instantani; fa via
a través del no-res.
He odiat el soroll
que fa la moto (generant perill):
és com l’espill
d’un sistema que és foll
si raja a doll
i no es regula amb un xarop senzill:
els dos mil euros que té, el cotxe, de
subvenció,
invertir-los en energia
neta i gravar l’acumulació:
en els països de migdia
els rics ho són per especulació.
Avui
en Quim no va
(com si s’enganxés la roda al quitrà):
falta infiltració
pel pujar i pel baixar.
Dic, del qui no és present,
que ja està fart de ser titllat
com un guillat
que es deleix per deixar sement.
De l’altre absent
ens preguntem si ja s’ha jubilat:
la seva activitat
es redueix a un lent
passejar amb en Roc,
que és del nord i ha d’anar
a poc a poc.
Se’n
va
el Cenç a Cantallops:
és per l’efecte bici nova?
Diu
que s’hi troba
tan lleuger que sent cops
a l’espatlla que volen ser un «has fet molt bé,
que hi ha qui s’ho fotria,
mentre tu guardes el
calé»,
i matiso la teoria
que tota la riquesa ve del robatori:
vendre molta salsitxa és circumstància
que s’ha de gestionar: és desori
tota desregulació i rància
l’opinió que això és ser liberal.
I no hi haurà canvi de veritat
fins que no s’assenyali, també, com a
aprofitat,
el carcamal
que s’hi repenja (i ho ha de fer el sindicat).
A Sant Pere Molanta
fem una performança
per veure quanta
ràbia provoca a qui
ara ens té enyorança.
Provem un molinet
però en Quim
no té al múscul
gaire ATP:
l’Ordal és com un
cim;
diu: «no vaig bé,
no em sento prou
jovenet».
A la baixada
em xucla un grup de
la Marxa Ciclista:
sóc especialista
en fer escapada
aprofitant que algú
es despista,
però no faig
estocada:
m’espero a La
Palma.
L’Oncle
fot tal esterracada
que resto com qui bada
davant d’un poderós reialme.
Alexandre Planas, maig 2014, Sant Pere Molanta
Alexandre Planas, maig 2014, Sant Pere Molanta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada