Contra maror i malaltia s’alça
la teva salut. Del llop
forades la piga
i els estius muden de mà. Va
llaurant
qui no llaurava i, la canya,
l’infla el mar. Les herbes
de tots els mesos són cigonyes
per l’espai.
El magall ha tret el bec
i tothom deixa la capa.
Els dòlars se n’han anat
amb els coixins plens de
cabres.
Trons i llamps no et tocaran.
El fred xiscla
i el bou tapa.
Plegats al punt som aquí.
A la sang de les formigues,
li has dat bandera i barca.
Has donat escola al pa,
mal espant a la sotana,
nous consells a la tristor
i graons a la muntanya.
Sol fet home en temps de neu,
vine, sembra fins les cendres.
Has matat la tramuntana.
El poble és el parallamps.
Mig ferida Catalunya
et dóna les seves mans.
JOAN BROSSA,
“El saltamartí”, Els llibres de l’Óssa Menor, Barcelona, 1984.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada