Bosc irregular

Entre els til·lers t’amagues;

i mentre dansen fulles seques

et descobreixes somiant

en ales noves, papallona.

Dos horitzons distants que se saluden

des del contrast vital dels anys.

Es precipita el tempo de les hores

que marquen el teu pas.

ABIRAT DE CONFLENT, “Boscatge pres”, Emboscall, Barcelona, 2014

Comentari:

Poemes de sis, vuit i deu síl·labes, sense rima. Els accents a la 2a, 4a, 6a, 8a i 10a. Que la presó sigui bosc o que el bosc sigui presó no és indiferent. En el primer cas, d’allò que és forçós, en construïm un món, una vida nova. En el segon, el món esdevé presó. Sigui quin sigui el sentit que Abirat de Conflent vol donar als seus versos, es diversifiquen les possibilitats. Tal com ho veig jo és que les columnes són til·lers, que les fulles seques no són damunt la saó sinó del terratzo, que les ales no cal dir-ho… i els horitzons (quines són les imatges per excel·lència de la llibertat sinó les ales i els horitzons?), sí, és clar, que pots tenir-ne… però són molt a prop l’un de l’altre (ales que no et serveixen per anar gaire lluny). I no les tens, les somies. Aquests són els contrastos que relliguen: somniar (llibertat) en ales (llibertat) noves (renovada llibertat), però, a la fi, només un somni d’horitzons que se saluden i que són ales molt fràgils. Finalment, la realitat: el tempo de les hores que passen a la presó deixant un pòsit. Pòsit que acaba sent, només, temps.

Al bloc, en els poemes que són dins la carpeta “rodapoemes” (poemes triats dels autors que vaig llegint), hi ha un fragment de la “La balada de la presó de READING” (Trad.: Miquel Arimany), Miquel Arimany Editor,  Barcelona, 1986, de l’ Oscar Wilde. Us hi remeto com a un altre exemple de poesia carcerària.

Alexandre Planas