per tant, vigila’m,
vigila’m la flama, la fidelitat,
destria’m
l’amor, sobretot l’amor, les secrecions.
I no em deixis entrar,
desvia’m cap a fora, cap a mi, fes-me
tornar
a la primera passa. Lliga’m com un gos
a l’arbre de la cantonada,
allí t’esperaré.
No vulguis que m’acosti gaire, destrueix-me
abans que passi a dins, que ja no descobreixi
el desordre del teu cor ocupat. Salva’m
de la màquina, de qui m’arrossega
cap a on surten les dents
i les pregàries. Nega’m.
MÀRIUS SAMPERE, “Ningú
més i l’ombra”, Ed. Proa, Barcelona, 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada